LA NIT DE ROSES A CASTELLAR DEL VALLÈS

Les accions de guerra van provocar actes de represàlia a la rereguarda dels fronts durant la Guerra Civil de 1936-1939. A Catalunya es produeixen després de la caiguda d'Irun (9-8-1936) o del fracàs de l'intent de conquesta de Mallorca (9-1936).

Pel que fa a la història local, ens centrarem en la derivada dels esdeveniments de la tarda del 30 d'octubre de 1936, quan el creuer de l'Armada nacionalista Canarias bombardeja la badia de Roses per obstaculitzar les comunicacions amb França; l'atac va tenir com a resultat l'esfondrament del guardacostes Marinero Canté i l'impacte sobre alguns edificis. 

La incursió, rebuda com un intent de desembarcament, va provocar un gran trasbals, barreja de pànic, ràbia i desconcert, sobredimensionats en el moment en què la batalla de Madrid podia donar un tomb si els nacionalistes aconseguien rendir la capital i l'acció sobre la badia de Roses accentuava el perill a Catalunya. En aquest context, es van mobilitzar homes per al combat i per a la fortificació amb l'objectiu de rebutjar l'obertura d'un front al litoral català i es va encetar una onada de violència repressiva contra persones suspectes de connivència amb els rebels. Durant la nit del dia 30 i la matinada del dia 31, es van produir un seguit de detencions a moltes contrades del Principat, especialment a les comarques gironines; es van assaltar les presons de Girona, Olot i Sant Feliu de Guíxols i es van produir sacas selectives en aquestes localitats amb un total de 37 víctimes. A l´Alt Empordà, sense arribar a la intensitat repressiva esmentada anteriorment, entre els dies 31 d'octubre i 12 de novembre són asassinades 15 persones.

El 30 d'octubre, ben entrada la nit, els ajuntaments van rebre un ordre circular instant a adoptar mesures repressives com les esdevingudes per la pèrdua d´Irun. A Castellar del Vallès, el Consell Municipal va ordenar la detenció, amb caràcter preventiu, d'un nombrós grup de persones sospitoses d'afecció amb els rebels, una possible cinquena columna, que van ser conduïts i reclosos a la seu de l'antic ajuntament, al carrer Major. Es tractava d'integrants de la burgesia política i econòmica local, clarament identificats com a enemics ideològics i de classe. L'endemà, coneguda la inexistència del desembarcament, van ser alliberats. Paral·lelament, les autoritats locals van encetar el procés d'enquadrament de paletes i manobres seguint les consignes dels sindicats del ram de la construcció de la CNT i de l'UGT, a la recerca de voluntaris capaços de fortificar el litoral. Al capvespre, es va fer concentrar aquests professionals locals a la seu de la col·lectivitat de paletes i van ser traslladats una setantena d'obrers a Barcelona, a la caserna del carrer de Lepanto. Al dia següent, serien retornats perquè els seus serveis eren innecessaris ja que s'havia tractat d'una falsa alarma.

Ernest GALLART."La nit de Roses a Castellar del Vallès". L'ACTUAL (del 30/10 al 5/11/2010), núm. 78, p.11.