EL CRIM 15 A CASTELLAR DEL VALLÈS

El juliol de 1938 una comissió de l’Exèrcit Popular de la República (EPR) visitava la vila amb l`objectiu d`organitzar un acantonament militar dependent del Centro de Reclutamiento e Instrucción y movilización de Terrassa (CRIM núm.15).

El manteniment d’un sistema de mobilització i instrucció que enquadrava un gran nombre de reclutes i la situació militar desfavorable per a la República, en regressió a tots els fronts, necessitava amb urgència de la creació d’aquesta mena de centres. A més, s’encetava una gran operació militar a l`Ebre per a la qual calien d’homes per suplir les baixes generades pels combats.

El comandant d`Estat Major, E. Velayos, presidia la comissió que es va adreçar al Consell Municipal per establir col·laboració. Es tractava d’organitzar un centre que allotgés, seleccionés, instruís i destinés els homes que s’incorporaven a l’EPR. El projecte es van encetar amb la localització d’immobles que permetessin encabir un nombrós contingent, amb instal·lacions sanitàries i de cuina adients. Es tractava d’un nou model més enllà de l’antecedent remot que es tenia del l`allotjament del batalló de muntanya que havia fet maniobres a les rodalies de la vila anys abans.Es va optar per emprar edificis sota control municipal, requisats en esclatar el conflicte civil, o centres fabrils en situació de baixa productivitat o d’aturada a causa de la natura de la seva fabricació i de la manca de proveïments.

L’església de Sant Esteve, abandonada la funció de culte i de mercat municipal, es va convertir en cuartel número 1, amb capacitat per allotjar i alimentar les companyies números 1 - 6. La fàbrica de can Turuguet, única espai civil utilitzat, en cuartel número 2, seu de la companyia número 9. L’antiga escola dels PP. Escolapis, ocupada pel Sindicat de Rabassaires, en cuartel número 3, seu de les companyies 7 i 8. Les escoles del patronat Tolrà en desús com a centre escolar des de maig de 1936 i exclaustrades les GG. Dominiques, el juliol de 1936, en cuartel número 4, per a les companyies número 10, 11 i 12. Finalment el Patronat de Sant Josep en cuartel número 5, base de les companyies número 13, reclutes pendents de reconeixement, i 14 i 15, reclutes proposats per a inútils per a l’exèrcit.

El servei de cuina es va convertir en un problema perquè no tots els immobles reunien les condicions per instal.lar-lo i obligava a desplaçaments de la tropa. Al cuartel número 1, primerament es va emplaçar a l’exterior, però la climatologia va obligar a resituar-la en terrenys de l’antic cementiri parroquial, a l’entrada del panteó Tolrà, fet que va generar protestes en el sentit de manca de salubritat i irreverència.

Alguns comandaments van optar, per qüestions de servei i personals, a allotjar-se en immobles particulars. Val a dir que alguns soldats aconseguiren un passi de pernocta i també s`allotjaren en domicilis, una relació simbiòtica en què es bescanviava suport material i escalf humà per queviures.

Finalment, cal afegir que no eren les úniques forces militars destacades al terme. La FARE (Fuerza Aérea de la República Española) va construir un aeròdrom al pla de la Bruguera amb escamots estatjats en masies properes, com a can Carner, i al casc urbà, a can Pallàs, hi havia allotjat un grup d’aviadors soviètics.

Ernest GALLART."El CRIM 15 a Castellar del Vallès". L'ACTUAL (del 4 al 10/12/2009), núm. 83, p.11.