LA PRODUCCIÓ DE MATERIAL DE GUERRA (1938-1939)

L’ofensiva Nacionalista de principis de 1938 i la posterior partició del territori republicà en dues zones van suposar el trasllat de la producció de material aeronàutic cap al nord i la desaparició del SAF-3 (Servicio Aeronáutico de Fábricas) de Reus, a favor de la delegació de Sabadell d’aquest servei que es va constituir en SAF-16.

Una delegació del SAF-16 s´organitzarà a Castellar del Vallès a partir de l’abril de 1938 i serà un apèndix orgànic de les plantes de Sabadell, a les quals donarà servei produint components (munició lleugera, peces per a motors i components de l’avió soviètic Polikarpov I-15), amb implantacions a les instal·lacions de l’empresa tèxtil Viuda de J. Tolrá S.A., a la fàbrica del Boà i a can Barba.

L’elecció d’aquests indrets de Castellar del Vallès per instal·lar el centre de producció respon a diferents causes: es tracta d’uns espais arrecerats d’hipotètiques incursions aèries; l’existència d’un teixit industrial previ; la proximitat a la seu central del SAF-16 a Sabadell i, finalment, la falta de notorietat de la població, la qual cosa garantia el secret de l’establiment.

El SAF-16 a Castellar del Vallès donava feina a uns dos-cents operaris, amb una estructura moderna i eficaç, altament productiva i amb personal molt qualificat i enquadrat en règim laboral militaritzat. La presència de treballadors locals era, pràcticament, testimonial.

L’arribada d’aquesta massa laboral externa, procedents de Getafe i de Reus, amb llurs famílies va suposar un notable trasbals per a la societat local i per a les autoritats del municipi davant la dificultat de procurar allotjament i recursos per a la manutenció d’aquestes persones nouvingudes.

Tot i l’obligatorietat d’estatjar en domicilis particulars els nouvinguts, les relacions van ser correctes a l’esfera privada; per contra, es detecten nombrosos incidents des de l’àmbit públic, formulades des del greuge comparatiu per la percepció extraordinària de queviures.

El tancament del SAF-16 va ser similar al procés d’esfondrament del règim republicà a Catalunya: ràpid i sobtat. També ho va ser l’opció d’un bon nombre dels operaris i familiars, que van decidir dirigir-se cap a la frontera francesa i exiliar-se.

Ernest GALLART

BIBLIOGRAFIA

- Ernest GALLART (2005)."Més homes! Més armes! Més municions! El món de la producció industrial durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) a Castellar del Vallès: la fàbrica de material de guerra". RECERCA, núm. 4, Castellar del Vallès, Arxiu Municipal de Castellar del Vallès - Ajuntament de Castellar del Vallès, p.59 - 85.