REPRESSIÓ DE REREGUARDA

Un dels primers efectes de la revolució que esclata a la rereguarda republicana un cop fracassat el sollevament militar de juliol de 1936 són els actes de violència. Es tracta d’un exercici massiu de repressió, que tindrà els seu període àlgid els mesos de juliol, agost i setembre d’aquest mateix any. Es persegueix i s’eliminen enemics ideològics, polítics, de classe, religiosos i també relacionats amb aspectes particulars (deutes, rancúnies, rivalitats...).

Els militars compromesos en la revolta i les organitzacions civils que van donar suport al pronunciament (Falange Española y de las JONS, Comunió Tradicionalista, Renovación Española, Peña Ibérica...) seran uns dels primers objectius d’aquesta repressió popular, clandestina, que s’aplicarà sense cap garantia jurídica, els anomenats consells de cuneta o “paseos”.

La xarxa viària del terme de Castellar esdevindrà suport material per a la repressió en uns indrets que s’articularan com espais repressius. Es tracta de marges i camins al voltant de les carreteres B-124 i C-1415.

Un exemple n’és els cas del rubinenc, resident a Terrassa, Joan Comas Montllor, agent d’assegurances de l’empresa Winterthur, membre d’Acció Catòlica i de Falange Española y de las JONS.

Sense participar del pronunciament militar, és perseguit a Terrassa i es refugia a Barcelona en un pis prop del mercat de Sant Antoni, on és localitzat i detingut per membres d’un dels comitès antifeixistes del Vallès, probablement pel de Sabadell. La nit del 4 d’agost és conduit prop del pont de les Arenes, en direcció a Sant Llorenç Savall, on és assassinat a trets.

Ernest GALLART. "Repressió de rereguarda". L'ACTUAL (del 5 al 11/2/2010), núm. 91, p.11.