Mostrando entradas con la etiqueta 1936-1939. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1936-1939. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de junio de 2010

HISTÒRIA ORAL DE LA GUERRA CIVIL (1936-39) A CASTELLAR

Un dels obstacles que presenta el coneixement històric de la Guerra Civil a escala local és la limitació, qualitativa i quantitativa, de fonts documentals. Com en altres subjectes històrics, una possibilitat per resoldre aquesta problemàtica ha estat l' ús de fonts orals.

L'any 2002 s'encetava un projecte d'investigació adreçat a donar visibilitat a persones amb capacitat d'oferir un testimoniatge vàlid sobre la incidència de la Guerra Civil a Castellar del Vallès i als seus habitants, enregistrar aquestes experiències, transcriure-les, analitzar-les i contextualitzar-les en el marc d'una interpretació general per al conjunt de Castellar del Vallès que s'inserís en un context territorial ampli i global.

L'univers de possibles informadors l'any 2002 era de 211 castellarencs nascuts abans de 1924. El mes de gener de 2008, s'havien enregistrat un total de 108 testimoniatges que suposaven el 51% del conjunt dels informadors. La xifra permet inferir dades representatives de la percepció dels castellarencs enregistrats. En relació al total de la població local l'any 1936, s'ha arribat a l'enregistrament d'un 2,6% de testimonis, que possibilita l'obtenció d'informació indicativa per al conjunt de la població d'aquest període; tipològicament, un 53% dels informadors han estat dones i un 47% homes, infants i adolescents d'aleshores.

Metodològicament s'ha gravat en suport àudio un qüestionari base, semiobert, dividit en grans blocs temàtics i identificatius, que séstà en procés d'informatització i que ha proporcionat relats de vida amb el suport de materials complementaris: iconogràfics, documentals, de cultura material... que s'han convertit en veritables històries de vida i, per tant, fonts històriques primàries.

La voluntat dels informadors a testificar ha estat pràcticament total, sense objeccions, garantint el respecte i la unitat del text resultant, l'anonimat o les les condicions d'ús i accés específics quan així s'ha demanat.

L'any 2009, conclòs el projecte, han esdevingut el Fons d'Història Oral sobre la Guerra Civil (1936 - 1939) a Castellar del Vallès.  

Ernest GALLART. "Història oral de la Guerra Civil (1936-1939) a Castellar". L'ACTUAL (del 9 al 14/1/2010), núm. 87, p. 11.

martes, 1 de junio de 2010

REPRESSIÓ DE REREGUARDA

Un dels primers efectes de la revolució que esclata a la rereguarda republicana un cop fracassat el sollevament militar de juliol de 1936 són els actes de violència. Es tracta d’un exercici massiu de repressió, que tindrà els seu període àlgid els mesos de juliol, agost i setembre d’aquest mateix any. Es persegueix i s’eliminen enemics ideològics, polítics, de classe, religiosos i també relacionats amb aspectes particulars (deutes, rancúnies, rivalitats...).

Els militars compromesos en la revolta i les organitzacions civils que van donar suport al pronunciament (Falange Española y de las JONS, Comunió Tradicionalista, Renovación Española, Peña Ibérica...) seran uns dels primers objectius d’aquesta repressió popular, clandestina, que s’aplicarà sense cap garantia jurídica, els anomenats consells de cuneta o “paseos”.

La xarxa viària del terme de Castellar esdevindrà suport material per a la repressió en uns indrets que s’articularan com espais repressius. Es tracta de marges i camins al voltant de les carreteres B-124 i C-1415.

Un exemple n’és els cas del rubinenc, resident a Terrassa, Joan Comas Montllor, agent d’assegurances de l’empresa Winterthur, membre d’Acció Catòlica i de Falange Española y de las JONS.

Sense participar del pronunciament militar, és perseguit a Terrassa i es refugia a Barcelona en un pis prop del mercat de Sant Antoni, on és localitzat i detingut per membres d’un dels comitès antifeixistes del Vallès, probablement pel de Sabadell. La nit del 4 d’agost és conduit prop del pont de les Arenes, en direcció a Sant Llorenç Savall, on és assassinat a trets.


Ernest GALLART. "Repressió de rereguarda". L'ACTUAL (del 5 al 11/2/2010), núm. 91, p.11.



ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL (1936-1939) A CASTELLAR DEL VALLÈS

Els espais relacionats amb la Guerra Civil de 1936 - 1939 al terme de Castellar del Vallès són pràcticament desconeguts; només tenen cabuda en la memòria col·lectiva, cada vegada més reduïda per causes biològiques, de les persones que van viure aquests esdeveniments o d'alguns investigadors i interessats en aquesta temàtica. Per a la gran majoria de la ciutadania, presenten escassa visibilitat.

Aquests espais són, bàsicament, immobles encara que no únicament. La majoria eren construccions ja existents a les quals se'ls va donar nous usos, se'n va reformular els que ja exercien o van patir la fúria revolucionària: aquest seria el cas del castell de Clasquerí, aixopluc de refugiats, i del Palau Tolrà, seu del Consell Municipal; el de la farmàcia de Puig, incautada i municipalitzada i el de l'església parroquial de Sant Esteve, assaltada, saquejada, destruïts els continguts en un auto de fe iconoclasta i convertida en mercat municipal i en caserna del CRIM número 15. Només una minoria van ser construïts en funció del conflicte, com va ser el cas de l'aeròdrom de la FARE al pla de la Bruguera.

També trobem indrets no edificats, espais amb molt poca acció antròpica que van ser escenari i suport material d'esdeveniments, principalment vinculats a la repressió de rereguarda, com les cunetes de la infrastructura viària (C-1415 i B-124).

La incidència va ser molt diversa, des d`adequacions mínimes fins a modificacions parcials i transformacions radicals. Només hi ha un cas d'afectació completa amb un grau de danys notabilíssim, a la capella de la Mare de Déu de Fontscalents convertida en polvorí i volada per l'Exèrcit Popular de la República durant la retirada de  l'hivern de 1938 - 1939.

Malauradament, aquests indrets no han generat cap estudi genèric per part dels historiadors o altres científics socials, tot i que apareixen referits en treballs com el Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local o en monografies com la publicada sobre el refugi antiaeri de l'aeròdrom de la FARE del pla de la Bruguera.


Ernest GALLART."Espais de la Guerra Civil (1936 - 1939) a Castellar del Vallès". L'ACTUAL (del 9 al 15/4/2010), núm. 99, p.19.


jueves, 27 de mayo de 2010

L'AERÒDROM DE LA FARE AL PLA DE LA BRUGUERA

La decisió d'instal·lar un camp d'aviació militar per a la FARE a Castellar del Vallès es va deure al progressiu increment dels atacs aeris sobre Catalunya i sobre la ciutat de Barcelona, en particular, a partir de març de 1938, que va suposar la necessitat de construir nous camps des d'on operar.

La construcció es va iniciar el 29 de març de 1938 en un seguit de parcel·les expropiades pel Ministerio de Defensa Nacional, a l'indret conegut per "La Bruguerola". El Consell Municipal va mobilitzar la totalitat de la població masculina local en règim de prestació personal que va col·laborar especialment en el condicionament dels terrenys.

L'aeròdrom tenia una funció secundària, de segona línia, i depenia de l'aeròdrom de Sabadell. El seu ús, molt versàtil, li conferia una multiplicitat de funcions: en primer lloc, donar suport a les unitats de caces que defensaven l'espai aeri i el port de Barcelona; en segon lloc, recepcionar avions que havien de ser destinats al front; en tercer lloc, realitzar verificacions tècniques d'aeronaus que havien estat fabricades al SAF-16 i que calia avaluar si es trobaven en condicions de vol i, finalment, la formació de pilots novells, que sortien de l'Acadèmia de Capacitació de l´Aire de Sabadell o d'altres escoles de vol, a fi d'evitar que la inexperiència d'aquests pogués obstaculitzar les operacions de l'aeròdrom de Sabadell davant una situació d'emergència. Tot i aquestes possibilitats, va mantenir un perfil d'activitat reduït.

El caràcter de baixa intensitat de les comeses assignades i la immediatesa en la construcció provoquen que l'aeròdrom sigui, físicament, un camp d'aviació amb unes infraestructures modestes, que cobreixen les necessitats bàsiques operatives (pistes, refugis antiaeris, punt de comandament...) i amb limitacions considerables com la inexistència d'hangars, de dipòsits de combustible o de casernes per al contingent de tropes destacades.

El camp d'aviació de Castellar del Vallès va tenir una vida efímera, sense cap mena d'utilització després del conflicte civil, que va suposar la progressiva recuperació de l'ús agroforestal i l'enrunament i posterior destrucció de bona part de la cultura material generada per la seva construcció.

Ernest GALLART."L'aeròdrom de la FARE al pla de la Bruguera". L'ACTUAL (de 21 a 27/5/2010), núm. 105, p.19.

BIBLIOGRAFIA
- Ernest GALLART (2004)."La guerra aèria a la rereguarda republicana a Catalunya (1938-1939) a Castellar del Vallès. RECERCA, núm. 3, Castellar del Vallès, Arxiu Municipal de Castellar del Vallès - Ajuntament de Castellar del Vallès, p.77-105.
- Ernest GALLART; Galdric RUIZ;Sílvia SÁIZ (2007)."El cau de la Gloriosa. El refugi antiaeri de l'aeròdrom de Castellar del Vallès". Plecs de RECERCA, núm. 1, Castellar del Vallès, Arxiu Municipal de Castellar del Vallès - Ajuntament de Castellar del Vallès.