DIPOSITARIS DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA COL·LECTIVA

La societat actual no valora prou les persones grans: potser perquè no donen la imatge estereotipada que sembla que cal oferir per estar à la page; tampoc són grans adquisidors de béns de consum ni són seguidors de noves tendències estètiques i culturals. Són persones amb un altre ritme vital, amb unes experiències i referents personals i col·lectius propis, que no són valorats com a útils en el quèfer de generacions posteriors. Per tant no són referents socials i, moltes vegades, malauradament, tampoc familiars.

Entre els mols aspectes en què es podria destacar la vàlua de les persones grans és en el de l’experiència tant personal, en la vida singular de cadascú, com col·lectiva, quant a membres d’una societat en un moment històric. I aquesta sapiència acumulada en el decurs d’una vida té un valor incalculable com a font de coneixement. Òbviament, les persones grans de Castellar del Vallès són un exemple en aquesta proposició.

Tot i les crítiques al valor històric de les dades obtingudes mitjançant tècniques d’història oral, i més entre persones d’edat avançada (subjectivitat, distorsions, reduccionisme, imprecisions…), en molts casos són les úniques fonts primàries possibles i amb un tractament acurat (contrast entre testimonis, tractament científic de les entrevistes) poden oferir dades tan vàlides com altres fonts d'informació més clàssiques.

És en aquest sentit que hem encetat, ja fa uns mesos, un projecte de recuperació de la memòria col·lectiva de la nostra vila a partir de les experiències vitals de les persones grans de Castellar del Vallès. Gràcies a la col·laboració i al suport de l'equip directiu i tècnic de l'Obra Social Benèfica, els residents d'aquesta Institució han estat el punt de partida d'aquest projecte.

L'objectiu de la proposta és recuperar la memòria històrica del període 1936 - 1939 a partir dels testimoniatges orals dels subjectes pacients d'aquells esdeveniments mitjançant tècniques d'història oral. S'ha escollit aquesta etapa històrica perquè és el límit temporal fins on els informadors poden oferir dades fiables que puguin ser contrastades entre si i per la pràctica inexistència documental i, consegüentment, la manca de monografies sobre aquesta època.

Tot i que el procés de recollida de dades encara no ha conclòs, podem començar a valorar alguns resultats indicatius que s'adrecen a caracteritzar correctament aspectes generals, especialment els de la quotidianitat i antropològics. Com a conclusió, és indubtable que sense comptar amb els testimoniatges de les persones grans de Castellar, en general, i de l'Obra Social Benèfica, en particular, seria impossible reconstruir amb rigor el passat històric de la nostra vila.

Ernest GALLART (2007). "Dipositaris de la memòria històrica col·lectiva". L'ULL DE LA FINESTRA, Castellar del Vallès, núm. 8, s.p.